Jaume Armengol Coll
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1938  (85/86 anys)Inca (Mallorca) |
| Alcalde | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | adroguer |
| Família | |
| Fills | Francina Armengol Socías |
Jaume Armengol Coll (Inca, 1938). Apotecari, polític i escriptor.
Es va llicenciar en Farmàcia a Barcelona. Des del 1985 va ser inspector sanitari d'Inca i Mancor. Va participar en la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana. L'any 1966 guanyà el Premi Ciutat de Palma de novel·la amb Els dies (publicada el 1998) i el 1967 obtingué el premi Les Illes de Cantonigròs pel recull de poemes El Caminant Perdut, publicat el 1977. Va ser cap de redacció d'"Inca, Revista".[1] Fruit del seu activisme cultural i polític de signe nacionalista va ser president de la delegació d'Inca de l'Obra Cultural Balear (1976-1979), militant del PSM, primer tinent d'alcalde i president de les comissions d'Hisenda, Cultura i Sanitat de l'Ajuntament d'Inca (1979-1982). Posteriorment s'incorporà al PSOE i va ser batle d'Inca el 1991. També és autor de les novel·les Que la terra et sigui lleu (2002), Ombres de tardor (2008), Camí de Tofla (2010) i L'agonia dels noms (2016). En el terreny de l'assaig, és autor dels títols Socialisme i Nacionalisme (2002) i, conjuntament amb Antoni Armengol, La repressió a Inca: la República i la guerra civil (2005) i La repressió a Inca. Noves aportacions (2018).[2]
El 2003 l'Obra Cultural Balear d'Inca li atorgà el Premi Berenguer d'Anoia en reconeixement a la seva tasca de dinamització sociocultural. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Jaume Armengol és el pare de la política mallorquina Francina Armengol Socías.
Referències
[modifica]- ↑ «Armengol Coll, Jaume». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 227. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Jaume Armengol i Coll». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 juny 2022].